CONFERÈNCIA EULÀLIA BOSCH

Eulàlia Bosch
La conferència de l’Eulàlia ha constat amb tres apartats que seria la introducció el nus i el desenllaç. Ara prosseguiré a explicar les diferents parts de la conferència.
Presentació
Eulàlia Bosch és professora de filosofia i ha exposat el MACBA, com a directora d’art.
Segons la professora Dolors Busquets ha passat per tres etapes.
Les tres etapes són:
1.El seu constant diàleg amb la ciència, la família i la ciutat i els nens.
2.Constant interès sobre L’EDUCACIÓ. Vol una mirada adreçada els joves.
3.Proximitat intencionada amb aquests elements. Ella sempre s’ha envoltat amb professors,joves, científics,famílies , filòsofs.
Vol saber el que pensen per poder opinar.

FER DE MESTRES
Pot ser el títol d’una sèrie de conferències, que no les va fer ella. Fer de mestres hauria de ser un títol permanent.
Fer de mestres al marc d’una ciutat com Barcelona, ja que ens apareixen els nens. Nens que creixen, els nens poden ser estàtics depenent la situació però van creixent. Per tant trenquen amb l’estaticisme dels nens ja que cada segon estan canviant.
L’educació escolar cal tenir present que estan davant nostre els nens, l’Eulàlia fa una comparació amb els nens i els estrangers. Per ella els nens d’avui són els propis estrangers.
Els nens no venen de cap país. Als nens arriben nous i s’ha senten estrangers. En les escoles no són estrangers els nens que venen per exemple del Marroc,sinó els nens que estan davant.
La docència el que fa és ajudar a ser persones en l’entorn. Algú avui i aquí. La ciutat on es faran grans.
La ciutat la vivim gràcies a les relacions que ens permeten moure’ns. Tots fem de mestres si trobem el lloc propi.
Els mestres han d’ajudar els nens ha veure i a creure amb la ciutat que viuen. Si aprens a viure en la teva ciutat podràs viure en qualsevol ciutat. S’ha d’arrelar des del coneixement, pensem amb els nens han de trobar un aixoplug per això els hem d’acompanyar i donar-los confiança.
Després l’Eulàlia parlarà de l’any Cerdà. Fa 50 anys que es va aprovar el pla de l’eixampla els edificis són verticals per tant els nens entren amb una nova realitat d’escola on es fusiona amb l’idea d’habitatge.
La pedrera per l’Eulàlia es poden fer metàfores visuals, això ho relaciona amb els nens de primària ja que la ciutat en la que vivim l’hem d’estudiar i per tant reconèixer. Com a mestres els hem d’ensenyar els nous nens, i els hem de cobrir els seus interessos.
L’escola és el lloc on tornar a integrar allò que ens ha sorprès relació interior amb l’exterior(metàfora vaques i rumia’ns).
Hem d’ubicar els dubtes dels nens a la ciutat. Els nens tenen curiositats i la van a buscar fins que no la troben no paren de cercar.
Les arts un altre terme de l’Eulàlia ens la situa com una ajuda a mantindra oberta la curiositat i la comprensió, l’art obra la porta el coneixement.
Hem de fer les arts la nostra aliada com a professors.

Titulars:
-L’arquitectura com la música són les dues formes artístiques que vius des de dins.(Cal trobar el lloc on passes les hores, el so de la veu del mestre és com la música).
-Teatre ens parla d’Alícia enterrada a les meravelles és un somni per fer-se gran.
Ceràmica de les arts, parla de la dansa:situació d’un cos a l’espai, el moviment del nen infantil.
Afirmacions:
-A l’exposar-se a les arts el mestre pot sucumbir els seus encants.
-La didàctica ens ajuda a fer de mestres.
-Hem de buscar saviesa ,coneixement, per ajudar els nens a créixer.
-Ensenyar a llegir i a escriure hem de ser lectors. Cal ser gran lector perquè si plores amb el que llegeixes ensenyaràs a llegir.